Joaquima de Vedruna

Joaquima de Vedruna va néixer a Barcelona el 1783, dintre d’una família que pertanyia a la petita noblesa barcelonina. El 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas, i s’establí a la ciutat de Vic. Va enviduar als 33 anys, després d’haver tingut nou fills. El 1826, després de patir un exili, va decidir portar a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de les noies.

Les Carmelites de la Caritat, fundades per Santa Joaquima de Vedruna, serà el primer Institut religiós espanyol nascut amb finalitats docents per a l’ensenyament de les noies. Seran les primeres religioses espanyoles que es convertiran en mestres rurals.

El  26 de febrer de 1826 Joaquima, juntament amb  nou noies més, van crear un nou Institut que volia posar remei, en la mesura del possible, a una urgent necessitat social: l’ensenyament de les nenes. Tot això va anar molt bé a l’Estat que trobava col·laboració amb l’Església i aquesta podia fer arribar així la seva pastoral d’una forma directa a les nenes i noies fent-les gaudir d’una educació que les circumstàncies de l’època els havia negat.

La inmensa majoria de les noies no anaven a escola. La dona era un col·lectiu que l’educació escolar deixava pràcticament al marge. El 95% de les dones del país era analfabet. Per això cal destacar la visió i encert de Joaquima de Vedruna fundant el seu Institut, ja que va donar una resposta a les necessitats socials d’aquell moment: l’ensenyança de les nenes, sobretot de les que tenien menys possibilitats econòmiques. D’aquí que les primeres fundacions es fan gairebé totes als pobles, que eren els llocs on més abandonada estava l’ensenyança de les noies.

Joaquima, posant-se d’acord amb els Ajuntaments o amb les Juntes Locals d’Ensenyament o Beneficència, teixí tota una xarxa de centres on es donava educació a les noies del poble. “Oferir als pobles una educació cristiana sòlida i, especialment, a les noies de les famílies de condició modesta” era el pensament que la guiava.

Els testimonis de servei docent que les Vedrunes van fer pels pobles de Catalunya durant la primera meitat del segle XIX (a partir de 1855 es comença a fer fundacions fora de Catalunya), va rebre l’aprovació i lloança dels Ajuntaments i altres institucions. A més, els seus serveis no costaven diners als pobles, ja que amb el menjar i el vestir en tenien prou.

El mèrit de Joaquima va ser, no el de crear escoles, sinó el d’utilitzar-les, entrant a les escoles estatals amb un desig o propòsit apostòlic. La seva escola va tenir des d’un principi un caràcter popular. Subvencionada per fons municipals o llegats particulars era gratuïta i, quan era imprescindible demanar honoraris, aquests eren reduïts.

No feia mai distincions de classes socials. Precisament per aquest motiu va crear els internats per ajudar els pagesos i va obrir les portes a les dones adultes. Joaquima “volia posar remei a les necessitats de tots els pobles”.




També et pot interessar...

Manifest Vedruna Catalunya

llegir més »

Calendari 2017-2018

Calendari 2017-2018 Inici de les classes 12 setembre  12-13 de setembre entrada progressiva de P-3 Finalització de les classes 22 de ju...

llegir més »